En aquesta època de l’any, més o menys cap a l’octubre, toca proveïr-nos de cireres d’arboç, tot i que per les nostres contrades sempre les hem anomenat cireres de pastor. La seva temporada dura uns pocs dies, però són un ingredient important d’una de les nostres postres més significatives; el Massís del Garraf. És per aquest motiu que aquests dies estem atrafegats fent confitures de cireres de pastor.
És una baia esfèrica de color vermellós quan està madura, és difícil trobar-les per les botigues, però pels nostres boscos n’hi ha moltes. A molta gent no lli agrada ja que a la seva carn hi ha molts granets, una mica molestos quan les mengem. Fins i tot un consum excesiu pot arribar a emborratxar, degut al seu contingut d’etanol.
Cireres de pastor-d’arboç